Qualsevol diria que la reforma d'aquesta llei ha estat posada sobre la taula perque no pensem en altres coses. I és cert que hi ha temes que ens remouen les conviccions, que ens fan pensar en què està bé i què està malament , en què és convenient i què no, i si la conveniència està per sobre del que és bò, i si "lo mejor es enemigo de lo bueno...", en fi aquelles preguntes que es fèien sovint els homes quan no anaven tot el dia corrent d'un cap a l'altre.
Jo no puc sortir de la convicció que l'avortament no és un dret de la dòna. Que és en si mateix un mal. Que si ens sembla inmoral a tots matar un nadó al mateix dia del naixament , també ens ho hauria de semblar a la setmana 20 i a la setmana 14... de gestació.
Penso que difícilment cambiaré d'opinio d'ací al meu últim dia. Escoltar que hi ha a Espanya una taxa de divuit avortaments per cada cent naixaments i que hi ha països d'Europa amb taxes més elevades em fa pensar que és absolutament necessària una regeneració moral d'Europa.
Tanmateix, passo sovint devant de l'estàtua a Miguel Servet a l'hospital de Saragossa que porta el seu nom. És la de l'home que ha estat ja perseguit, jutjat, varejat i denigrat per la inquisició. Llavors penso que els que el varen perseguir, jutjar i denigrar eren homes rectes amb sòlids principis morals, igual que jo intento ser.
Els treballs de Servet, les biòpsies, eren llavors moralment reprobables i en canvi avui estem d'acord que aquell metge mereixia honors i no lapidacions. Això no és proba de res, potser el segle XXV donarà la raó als qui pensen com jo o a l'inrevés. També es cert que encara que hi hagi un ampli suport social a la llei de plaços, gran part de l'esquerra i una part amagada a la dreta, les corrents majoritàries socials s'han prou equivocat en temes ètics com ho prova el fet del nazisme.
La postura més coherent doncs amb les propies conviccions i amb un honest anàlisi de la història és la de deixar que les majories decideixin, sense deixar d'alçar la veu per defensar la vida, i en lloc de treballar per la penalització, fer-ho per l'educació en la responsabilitat, per l'educació sexual i la profilaxi, per l'educació en la dignitat del ser humà en tots els estadis i situacions, per l'assistència màxima a la infància i l'adolecència, per les polítiques de proteccio de la família en general i de les mares en particular, per les polítiques eficaces d'adopció, les polítique de dependència i per tot allò que pugui ajudar a una dóna a no plantejar-se l'avortament ni tant sols com a mal menor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario