Ahir vaig disfrutar a la 1 dels dos reportatges emesos sobre Vicens Ferrer i la
seva Fundació. Encara estic afectat.
El que més m’ha fet reflexionar, és l’
escena en la que rebutja la construcció d’un hospital diguem-ne luxós. És el
paradigma de l’establiment de prioritats en funció únicament del bé comú. És
clar que per això cal lucidesa i sobretot determinació.
Quan l´altre dia
parlavem de corrupció volía dir precisament que només cultivant els esperits i
seguint el mestratge de figures com Ferrer, (o tants altres a diferents nivells)
podriem anar cap a una societat que engendrés menys fills corruptes i menys
polítics tan maldestres. De poc serviran lleis més punitives i sentències més riguroses si no ens esforcem en educar (i ho hem de fer nosaltres que ja estem mig torts) en principis humanistes centrats en el bé comú i la tolerància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario