Escoltava fa unes hores a Rne1 un debat sobre l'evolució de les diferències entre rics i pobres. El debat venia suscitat per el informe de Internet Oxfam. Hi participaven tertulians habituals i es donava pas a l'audiència a través de les xarxes socials.
La realitat de l'estudi, deixant de banda la seva precissió, es demoledora. Però les anàlisis que s'en deriven són encara mes terribles.
És l'ambició dels rics, el que ens porta cap aquí? Qui són doncs els rics? Són les Multinacionals? Qui les governa? Són els polítics corruptes o de carn feble que es deixen enlluernar per les portes giratòries?
Es el sistema capitaliiiista!
Hi veig tanta hipocresia com en l'enquesta de preocupacions dels espanyols, que tenen la corrupció com a segona preocupació (com explicava a l'entrada del 8 de gener)
El capitalisme ha tret de la misèria més éssers humans que cap altre sistema.
Multinacionals com Monsanto, amb els seus avenços tecnològics han permès que mengin milions de persones que no ho farien.
Farmacèutiques com Bayer han fet amb les seves investigacions molt més per la longevitat del homes que no va fer cap centre de investigació rera el Teló d'Acer.
Podeu també llegir la carta anual de la fundació Bill i Melinda Gates i tindrem que acceptar que el mon va endevant.
Es també cert que les empreses, petites i grans, treballen per fer diners. Que les farmacèutiques no s'ocupen de les malaties minoritaries ni de les malalties específiques del pobres és un fet i tanmateix, els pagesos ecològics de Catalunya no regalem la nostra producció als pobres del raval sino que esperem que ens la paguin els qui ho poden fer, una mica més cara que si fos d'agricultura convencional.
És clar que per qui es fot de gana a Burkina Fasso o al Raval de Barcelona, el que digui en Gates no li ompla la panxa, però això no ens ha de portar a les anàlisis equivocades.
En el sè dels països d'occident, és la fiscalitat i la redistribució de riquesa qui ha de paliar les diferències, però NOMÉS L'EDUCACIO i no només en habilitats tecnològiques sino també en criteris ètics, ens allunyarà de les extremes diferències i sobretot de l'abús perpetrable per les activitats econòmiques indecents i la corrubtibilitat de les elits. No cal dir que una JUSTICIA DILIGENT I EFICAÇ hauria de ser un objectiu irreninciable.
El Sant Pare Benet en el seu llibre entrevista La Llum del món fèia una reflexió per a mi molt interessant perque no l'he sentida a ningú més amb tanta contundència, i dèia que la sostenibilitat necessitava de la renúncia.
Es per això que les dues bombes de rellotgeria amagades sota el cul del mon, les creixents diferències entre rics i pobres i la corrupció global no s'arreglaran esbombant el sistema econòmic que portat més benestar al món sino a travers d'un canvi cultural que només pot néixer des d'abaix amb l'educació i l'exemple, on la sostenibilitat porti a la justícia acceptant que caldrà renunciar a alguns dels privilegis que tenim per el sol fet de no haver nascut a l'Africa.
