Encara en la estupefacció que ens va deixar la declaració d'en Pujol són moltes les preguntes i les reflexions que ens fem.
En la inmediatesa hom es pregunta per què ho ha fet. El tenien agafat dels collons? Preveia una explossió mediàtica? Ha pactat ja amb Hisenda? Vol encobrir els fills i dòna assumint totes les culpes?
Vol cremar un àlfil per salvar una torre? Ens presenta la manca de declaració de la herència per tapar l'origen il.legal i il.legítm de ingressos provinents des de la Banca Catalana als negocis amb Prenafeta i dels fills amb Restarroques i companyia? Per a un jugador d'escacs com es dèia d'ell, totes les opcions són possibles. En qualsevol cas n'era concient del perjudici a la seva pròpia memòria com a home d'estat, al cor de molta gent de bona fe, al futur de Convergència i al futur del procés sobiranista. Per tant, s'hi exclou com a motivació, l'arrebat de mala conciència.
Com queda clar en aquest blog i sabeu els que em coneixeu, jo no sóc independentista, però accepto bé que altres ho siguin. Que en Mas s'agafés al procés després de l' 11s em va semblar un error estratègic descomunal, però.... seva era la elecció.
El que l'afer Pujol ens llença a la cara als catalans és que els arguments a favor de la independència no es poden sustentar en conviccions de superioritat moral, intelectual o conductual. Tampoc de tradició o cultura.
Hi ha tanta merda a casa com a fora. Madrid ens roba i Pujol també. La Esperanza es una fatxenda i la Marta també. La guardia civil va tenir actituts despòtiques i els Mossos també. La Justicia és corrupte però l'Estivill era d'aci.....
Jo només hi veig un valor genuí en la catalanitat i que ja vaig escriure en aquest blog i és que com a comunitat som capaços de sostenir un entorn motivador per al treball i l'emprenedoria amb capacitat i habilitat per integrar als que al llarg de segles s'han apropat al principat. Això emparat per una llengua i un dret civil que va ser la clau per establir aquesta atmosferera. Si la independència fos l'única opció per a mantenir-la jo també ho seria de independentista. Però hi ha altres vies menys traumàtiques per les que fan falta polítics honorables i incansables. Vies que no necessiten reescriure o corregir la història sino fer-la dia a dia de nou.
